Un atre mentiros... (Juan Luis Sancho Lluna) (II) / Toni Fontelles

24/1/2022

               Continuem en el text i li toca a San Valero que, pretesament, fon un fervent defensor de “los orígenes prehistóricos del valenciano” i ho justifica en la següent cita: “«la lengua valenciana no es una característica racial, sino cultural, y, por tanto, en el vivir milenario de las gentes de nuestra tierra están las raíces [de la lengua que hablan los valencianos]».72”.

Lo que figura entre corchets es afegit per Sancho. La nota 72 correspon a Introducción a la lingüística valenciana, de Francisco Giner Mengual, (1982). No hi ha numeracio, pero es la pagina 9, en el prolec realisat per San Valero.

El fragment sancer es llaugerament distint: “la lengua valenciana no es una característica racial, sino cultural, y, por tanto, en el vivir milenario de las gentes de nuestra tierra están las raíces de las palabras y del sistema de sonidos con que se han comunicado, entre sí, ideas y emociones”. ¿A ón es veu que San Valero atribuixca al valencià un orige prehistoric?. Pot entendre’s unes arreals molt antigues derivades d’una tradicio cultural-vital, tal volta un poc ambigu.

Si el nostre historiador, el doctor, haguera seguit llegint el prolec de San Valero (nomes te dos pagines), a continuacio, ¡en el paragraf següent!, hauria trobat: “[les llengües tenen un desenroll] aun derivando de una lengua madre (como las románicas del latín, que es el caso de la lengua valenciana), cada una de ellas sigue caminos propios en el cambio de sonidos y hasta de significados en su vocabulario”. Desfeta la possible ambigüetat de la primera part, ¿està clara la desinformacio practicada per Sancho?

        I per si aço no fora prou, Giner (1982: 13; sense numerar en original) escriu: “El romance castellano, o dialecto del latín, que se fue formando hace siglos de Norte a Sur, en la parte central de nuestra Península, se aprovechará de las aportaciones y préstamos de otras lenguas romances que al mismo tiempo también se fueron construyendo; a su derecha (provenzal-catalán-valenciano) y a su izquierda (gallego-portugués)”, o tambe: “Nuestra lengua [valenciana] se compone de: 1.º Latín: Las tres quintas partes.” (Giner, 1982: 23). ¿Te clar l’investigador i expert que Giner –com San Valero– tampoc defenia la ‘prehistoricitat’ o ‘ibericitat’ de l’idioma?

        L’historiador completa el carto del bingo en un embolic sobre Ubieto. Sancho assegura que esta teoria ‘prehistorica’ del valencià (supostament avalada per Simó i San Valero): “se ajustaba a la defendida por el catedrático de Historia Medieval Antonio Ubieto, quien destacaba en sus trabajos el elemento aragonés en el proceso de repoblación del Reino de Valencia y el bilingüismo sobre la base de la convivencia de las lenguas árabe y romance, anteriores a la conquista de Jaume I. El romance o mozárabe valenciano era la viva muestra de la existencia pretérita de la lengua valenciana.73”.

        La metodologia pareix que es barrejar productes (fer un “totus revolutus”, segons el llatinisme del conseller d’Economia Sostenible, Rafael Climent) i algun menjar eixirà... i ahi quedarà escrit. Es obvi que destacar l’element aragones en la repoblacio no te res que vore en l’antiguetat del valencià. Es obvi que l’actual billingüisme no procedix de cap situacio similar anterior a Jaume I (no podria assegurar-ho al cent per cent, pero no recorde que Ubieto haja escrit tal cosa). Es obvi que hi havia, hi hague, un billingüisme arap-romanic abans de Jaume I; tal volta no li sonen Manuel Sanchis, Álvaro Galmés, Rafael Lapesa, Amado Alonso, Ramón Menéndez, Joan Corominas, Germà Colon, Kurt Baldinger, Leopoldo Peñarroja... i decenes mes que han estudiat eixos romanços primitius. Es obvi, encara que es discutix, que eixa parla romanica prejaumina tenía moltes semblances en la postjaumina (est aspecte no el comentare aci).

        I en la nota 73 es a on es consuma l’unio cosmica entre Ubieto i unes declaracions-comunicat del PP de Valencia que afirmava que el valencià ve del sigle VI abans de Crist i demanava una rectificacio a la RAE sobre la definicio del nostre idioma. Es obvi que era una clavada de pota, pero no recorde que cap dels valencianistes ilustrats –que n’hi ha– haja defes mai esta tesis.

 

          Imagens: revistamoi.com

                          todocoleccion.net