La força del compartir.  

            N’hi ha nostalgics que creuen allo de "qualsevol temps passat fon millor". 

            En canvi uns  atres som mes d’allo de  "lo millor sempre està per vindre".  

            Si pel passar dels anys la gent haguera segut sempre nostalgica l'humanitat s'haguera quedat en els temps del foc i poc mes. 

            Aixina pel transcorrer dels temps ha segut es i sera tot una evolucio, en cara que dita evolucio porte a l'humanitat a desapareixer, cosa que espere no vejam mai i d'ahi que lo millor sempre està per vindre.  

            Dins del valencianisme estan els nostalgics que nos recorden que per alla pels 80 el valencianisme estava unit i la gent eixia al carrer per a defendre les nostres senyes d'identitat.  

            Hi ha qui penja retalls de diaris de l'epoca, que a molts nos pot donar fins i tot enveja, pero que, veent-ho des d'una perspectiva mes critica nos pot dur a la reflexio de que si be es cert que hi havia mes unitat i la gent eixia al carrer, no obstant, totes aquelles persones de be que eixien al carrer foren enganyats, i pronte baixaren els braços puix no s'enten cóm es si hi havia unitat i lluita, que el resultat siga que hui s'adoctrine en catala en les escoles.  

Lizondo del braç del costat fosc

            Tambe hi ha nostalgics que recorden els temps de UV i Lizondo com lo mes de lo mes de la lluita per lo valencià, i afirmen que allo no es tornarà a vore mai... pero  mira per a on, el resultat seguix sent el mateix o pijor, adoctrinament dels chiquets i catala en les escoles i institucions. 

            Aixina puix quedem els que pensem que lo millor està sempre per vindre.  

            Hi ha molta gent que se pregunta, cóm, qué pot fer, cóm aportar eixe granet chicotet pero necessari per a lluitar i fer que tot aço canvie per a que se nos reconega una cosa en tant de dret, com son les nostres senyes d'identitat com a poble diferenciat historicament, dins d'una Espanya en la que pugam tindre cabuda totes les diferents nacionalitats en les que de sempre s'ha conformat Espanya, i que no s'enten cóm se vol fer desapareixer, en esta ocasio a dos, com son els casos de ses Illes Balears, i el nostre Regne de Valencia, per a favorir els interessos, obscurs i separatistes, d'una regio que si be te la seua historia, esta es prou mes recent i te manco "merits" puix mai varen passar de ser comtats, sense alcançar la categoria de nacio que ostentaren els Regnes de Mallorca i Valencia. 

            El tolerar  i donar per bona la seudohistoria que prediquen i ensenyen en els coleges lloant la grandea i supremacia dels catalans, parlant de Corona Catalanoaragonesa contradient tota la documentacio historica que hi ha, una vegada mes, deixa en ridicul el paper que està fent Espanya, la Corona i els seus politics.  

            Diuen que una mentira contada mil vegades no se convertix en veritat, pero fa que la gent acabe creent-se-la.  

            Puix be, aci entra la força del compartir, soles que nosatres compartirém veritats, i quants mes sigam millor, som molts els que hem despertat en aço dels mijos d'internet i que hui tenim una ferramenta en les mans, que estic ben segur d'haver-la tingut la gent que bonament eixia als carrers en els anys 80, el resultat no sería el que es hui d'adoctrinament catala en escoles i institucions. 

            Ara be esta ferramenta, o arma, si volem que siga efectiva devem de fer bon us d'ella per a que no se nos torne contra nosatres, aixina puix no podem anar contra l'imperialisme catala i despuix donar-nos la volta i entregar-nos en mans de l'imperialisme castella, no podem seguir ofrenant a ponent, puix estariem condenant, un poc mes, a lo valencià, vista l'empatia que nos tenen tant els uns com els atres.  

            Per cert, la Constitucio ha  complit 40 anys, tots parlant de fer reformes, molt de contar en uns i uns atres territoris, en canvi, referencies a Valencia i les Illes Balears pel conflicte d'usurpacio de senyes i demes que estem patint, encara no s'ha sentit dir res.  

            No res els ha de preocupar, puix sobre tot els valencians, seguim "ofrenant".  

            Si cregueu com yo que lo millor està per vindre, anem a fer-nos sentir com a poble fart i que hui si que sap cóm lluitar sense que nos callen.  

            No hi ha cosa que faça mes mal i mes be, que la veritat, puix que se’n farten de sentir-nos i llegir-nos gastant el mig i la força que tots com a valencians orgullosos de la nostra llengua, cultura, i historia podem fer COMPARTINT veritats i pegant-li la volta ad este sense trellat, per a aixina tindre un futur en valencià i en pau.  

            Per ad esta lluita tots som necessaris, com diu el nostre himne "Tots a una veu..."

            Recordant quí som i d'ón venim en 

            la força del compartir...

            Va per ells. 

            Imagens: Manifestacio per l'idoma valencià. Las Provincias, loregnedevalencia.blogspot.com
                            L'abraç de la mort, Lizondo i Rita, levante-emv.com, efe

            Coses de Tub 

            Escrit en llengua valenciana seguint les Normes d’El Puig. 

            L’unic futur del valencià. 

            Lluitem #perloNostre