¡Vergonya, cavallers!... ¡I memoria! (i II) / Antoni Fontelles

26/10/2017

I els fantasmes son el Bloc d’Estudiants Agermanats, defensors del pancatalanisme i dels PPCC, i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, de la mateixa ideologia i que realisaren l’assamblea constituent en Sueca, en maig de 2006… i es la politica llingüistica assimilista que propugna l’Academia Valenciana de la Llengua i que el seu president, Ramon Ferrer, aclari en una entrevista en una uep catalana (i de la qual he donat conte en un parell d’ocasions aci).

 

 

I encara que alguns consideren que la ‘pulsio independentista’ es ‘residual’, conforme assegura el periodiste Carlos Alós (Levante-EMV, 24-9-17); ell mateix s’encarrega d’arreplegar eixes ‘insignificancies’: part del Bloc, el PSAN, Acció Cultural del País Valencià, Esquerra Republicana, un sector d’Escola Valenciana, una part d’Intersindical i alguna representacio de la CUP en regidors i assamblees comarcals… i yo afegiria el moviment difus que hi ha en una gran part d’associacions i grups de tota indole molt actius, ‘catalanistes’ idiomatics, que son ‘simpatisants’ de l’idea, pero que aplegat el moment pegarien el bot a l’adscripcio ‘catalana’ sense massa problemes.

¿Pero es aço tot? No.

En la campanya de fa uns anys per a embarcar als valencians en el ‘dret a decidir’ (que, per cert, mai es volgue consultar a la gent si el valencià havia de ser considerat un objecte distint al catala… –com senyalà J. Masia en un anterior articul, 9-9-17–, perque sabien que perdrien els unitaristes… ara, igual guanyaven), es feu un manifest que afirmava que “Desde entonces [es referix a la batalla d’Almansa, en 1707] y salvo momentos muy puntuales, nuestra sociedad ha tenido que evolucionar en permanente contradicción entre una clase dirigente conectada con los intereses geopolíticos de Madrid / España y un pueblo capaz de pervivir mirando al futuro a la vez que se esforzaba por mantener su identidad compartida con el conjunto de pueblos de habla catalana.” (elconfidencialdigital.com, 26-3-13). Ya estem en la de sempre: una llengua, una cultura, una identitat, un poble.

L’identitat, naturalment, es basa en un contrast com s’explica en el mateix text: “Y aunque por ley tenemos actualmente la ciudadanía española, ciudadanía no es lo mismo que nacionalidad. Nosotros no somos de nación española ni por las costumbres, las tradiciones o las fiestas, ni por la historia, la lengua o la legislación foral; ni por el origen o las raíces jurídicas y legislativas, ni tampoco por la estructura económica o por el persistente deseo de autogobierno.”. Se supon que tot aço que no compartim en ‘Espanya’ es lo que compartim en els ‘Països Catalans’ ¿no?. Una falacia mes que no cal, de moment, ni retrucar. Nomes recordar lo que escrivia Joanot Martorell en l’introduccio del Tirant lo Blanch: “Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana: perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar”. Ell ho tenía clar fa passa de 500 anys. ¿Ignorancia voluntaria dels politics?

 

 

El mencionat manifest fon firmat pel dirigent en aquell moment d’Esquerra Republicana del País Valencià (perque ‘de Catalunya’ no ‘venía’ massa), Agustí Cerdà; l’actual portaveu de Compromís en les Corts Valencianes, Francesc Ferri, i l’exalcalde de Sueca en l’epoca de la transicio Jaume Lloret (del PCE). Al document s’adheriren Vicent Flor, Angel Muñoz o Mauricio Vidales.

I si no en tenim prou, en la concentracio celebrada davant de la Delegacio del Govern en Valencia (20-9-17), contra les detencions en Catalunya, entre els centenars de persones hi havia politics de l’actual govern valencià, en mig d’estrelades sobre fondo groc –PPCC– i pancartes i crits en defensa dels Països Catalans (Levante-EMV, 21-9-17).

I no hem d’oblidar que l’impossibilitat ‘real’ dels PPCC nomes es ‘actual’, perque estem parlant de grups i partits que tenen i estan en el poder, no son marginals ni es troben en la periferia dels orguens de decisio. No ho dic yo, sino el periodiste A. Garcia: “Una parte importante de la izquierda que hoy gobierna en la Comunitat Valenciana se formó con la utopía al fondo (muy al fondo, más al fondo conforme pasaba el tiempo) de los Països Catalans […] que forma parte del sustrato emocional de la progresía valenciana” (Levante-EMV, 1-10-17). Podriem matisar si era ‘al fondo’ o ‘en la superficie’ o si era ‘lluntana’ o ‘en proces’…

I per si quedaven dubtes, recordem que l’actual vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, admetia que "en Compromís no usamos la denominación 'països catalans' nunca, a no ser en nuestros actos, con amigos" (ABC, 17-8-15).

          Aixina que ni uns son catalanistes i els Països Catalans ya no els defen ningu. Son ‘fantasmes’...per al senyor Calormarde. Lo dit, vergonya, vista i memoria.

P. d. En declaracions a Catalunya Ràdio sobre el trasllat de les seus socials del Sabadell-CAM –Alacant– i de CaixaBank –Valencia–, el vicepresident del govern catala Oriol Junqueras no va afirmar que ‘se n’anaven als Països Catalans i no Madrit’, com alguns diaris van publicar (6-10-17). L’expressio es atribuida a l’entrevistadora Mònica Terribas (Ara, 6-10-17). Segons este periodic, la vicepresidenta del Consell Mónica Oltra digue "si el senyor Junqueras està content, doncs, bé, millor. El que opini la gent em sembla molt bé. Però jo opino sobre realitats, sobre ectoplasmes no". En honor a la veritat, les paraules de la vicepresidenta foren “si el senyor Junqueras està content de que el Sabadell se’n vaja de Catalunya, pues be per ell […] yo opine sobre realitats, sobre ‘ectoplasmas’, no”… ¿Que els llectors no entenen ni ‘diga’ ni ‘opine’?

 

Imagens: Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, marfega frontera universitat, abc.es
                cartell del BEA, Bloc d'Estudiants Agermanats, wordpress.com
                cita Tirant lo Blanch, wanadoo.es

Video: desmontant a Monica Oltra, ACNV

 

                                                                               Antoni Fontelles