Els diners son llimitats, l’inversio aci o alla depen de la voluntat i ademes hi ha sempre un cost d’oportunitat: apostar en una direccio implica abandonar-ne una atra. Estan obrint la finestra d’Overton, com fa el mentiros curricular de Juanma Moreno (este no a soles no dimitix sino que es premiat per falsificar-lo en la presidencia andalusa, ¡si senyor, en un parell!), el pocavergonya declarà que la sanitat per a tots sería inviable, com si fora una vulgar laborista. Van a socarrar a la granota a foc lent.

Lo que tracten de fer es un canvi social, a poc a poc, modificar la percepcio de les persones per a que assumixquen com a inevitable lo que fa 4 dies era innegociable. Este proces requerix necessariament la manipulacio. No es nou perque han llavat els cervells abans (des de temps immemorials), el cas son les pensions que segons tots els estudis dels grans experts dels bancs colapsarien fa anys, ¡che!, pero encara es mantenen ben vives. La realitat es tossuda. Els bancs, en recorts historics de beneficis, son com els assessins, tenen un movil: un interes directe en matar-les per a fer negoci i no els importa els efectes en la poblacio ni decorar la farsa en seudociencia economica. Els numerets donen una image de serietat i objectivitat matematica, pero la contrastacio en la realitat els coloca en la prevaricacio. La trama continúa en els neolliberals que governen i els ajuden aplicant desgravacions en el IRPF als plans de pensions privats. Eixa extraccio de rendes, d’uns pocs, ha de ser compensada per tots, aixina es tanca el circul vicios neocon.

El primer pas es colapsar des de dins els servicis publics, el segon es buidar-los de mijos, recursos i capacitats, al mateix temps que es manté l’estructura intacta. A continuacio, agarren la morta viva i la sacrifiquen en el cadafal, en honor de les empreses i amics (els canibals afins) que la fagocitaran, es menjaran tota la coca i no deixaran ni les miques per als ‘fachapobres’.

Quan entrem en este joc win-lost, uns pocs guanyen i els atres perden, està molt clar que sera la poblacio la gran perdedora. La privatisacio de servicis publics aumenta el cost de les prestacions i reduix la calitat de l’assistencia, perque les empreses han d’obtindre, a diferencia de lo public, un necessari major marge per a obtindre beneficis, que al cap i a la fi, es el seu objectiu llegitim. El problema es el cóm perseguixen la finalitat, si este guany es a costa dels drets o la salut es intolerable, no es poden descuidar o llevar drets de tots per a ganancia d’uns pocs; cap empresa (publica o privada) hauria de gestionar servicis publics essencials o sensibles. Escolten als bombers forestals que ho expliquen tot molt claret.

En les nostres mans està el vot i per tant, que esta gentola neolliberal no governe. Entre curios i patetic me resulta observar el bloc politic monolitic i indiscernible per aci, tallat pel mateix patro, la falta de diversitat en el colectiu casola hauria de ser un motiu de preocupacio perque deixes fora a mes de la mitat de la poblacio i tot lo que aço implica. Si ampliem el foco mes alla de lo recomanable i raonem del ‘valencianisme sancer’ percibim que nomes hi ha una opcio diferent minoritaria fora dels clons, que no te cap problema en nomenar-se d’esquerra o progressista, mentres que tots els atres corren per a centrar-se, millor dit con-centrar-se en el nefast ideari neolliberal. Autonomenar-se sociolliberals o centrats no els salva del pecat de defendre unes politiques lesives per als interessos generals i ser copia de la copia impedix el creiximent i fer-li el joc al PP o a VOX te soterra literalment. ¿Qué hi ha darrere inocencia o autoodi?

Quan algu es muiga de cancer i la sanitat no cobrixca tot o determinat tractament, llavors, me contaran l’utilitat de tindre una bomba de raïm en la porta de sa casa.

Imagens: google.com, polymatas.com.