Ayuso no para de mentir i si diu alguna veritat es perque s’ha equivocat. Ha reduit la politica a lo grosser i per aço es una font inagotable de falacies, la pijor es la del 7291 majors que deixà morir en residencies perque com “no se salvaban en ningún sitio” (Ser, 15-2-2024) digue en un eixercici de sicopatia de manual. Els recorde que hi havia trens medicalisats per a traure madrilenys i no feu us d’ells, no els envià als hospitals i morien ofegats i en dolor que se podia haver evitat.

Estigue encertada en la seleccio del seu comissari politic Miguel Ángel Rodríguez (MAR), est impresentable habitual dels jujats, es dedicava quan estava en José Mª Aznar a beure, a ser detingut per multiplicar per 4 la tasa d’alcohol i destroçar un coche, per insultar o amenaçar en tancar diaris i continuà com en les millors dictadures bolivarianes o mafioses: “Os vamos a triturar. Vais a tener que cerrar [amenaçà a Esther Palomero de ElDiario]”. A la fachoesfera aço els pareix normal perque es quedaren ancorats en un temps a on ocorrien estes coses naturals i unes atres.

Si faltava alguna cosa tenim la constant: les ayusades diaries, esta estrategia propagandistica de sobreexposicio mediatica, que es lo que volen, conta conscient o inconscientment en tots els mijos de comunicacio/desinformacio. Qualsevol estupidea, bufa de pato o palla mental villana es mereix una portada, que la prensa del regim es faça reso…, pero que la d’esquerres li done molta importancia es fer-li el cul gros i entrar en el joc de la MAR de censor.

La penultima de MAR es acusar a periodistes “encapuchats” (estetica de la sempiterna ETA) de El Diario i El País per intentar entrar en la casa dels enamorats i acossar a tot lo que es menejara per alli. ¡Qué destarifat! Els mijos afins escamparen el bulo, sense contrastar-ho, i es que son mes del PP que periodistes. El problema es que hi ha gent que s’ho creu i damunt li ix a conte (cost-benefici): difonen la mentira perque es tan barata com productiva i la justicia futura no arriba a sancionar-les. Llavors, la mentira ha guanyat perque s’impon quan es necessaria: aci i ara, perque com diria l’economiste John M. Keynes: en el futur, tots morts.

Comencem pel principi, el clan de la Pecas començà les corrupteles a abans d’ocupar el carrec actual, pero com era del PP tenía llicencia per a matar, com James Bond. La baronesa Esperanza Aguirre, la que no s’enterava de res perque vivia en un fangar ple de granotes, alli estava, en la cima, protegint a la que li dugue el tuiter del seu gos Pecas.

El pare de la presidenta de Madrit,Leonardo Díaz, demanà un credit que mai pagà. L’informe dels tecnics fon contrari perque el prestam era tan insolit que no tenía sentit donar-li‘l −Avalmadrid, empresa semipublica, li donà 400.000 € sobre una hipoteca d’un immoble de 26.000; ¡14 vegades superior!−. Per tant, la decisio fon estrictament politica a favor de la familia de l’assessora d’Aguirre i que mes tart fon candidata a l’alcaldia pel PP. Son pare front al deute dels acreedors feu un alçament de bens de manual: donacions als fills, pero ¡oh, els juges no ho veren aixina! Digueren en la falaç sentencia que ells fills eren inocents perque no sabien les raons del pare per a la donacio, ¡¿algu s’ho pot creure?!

Imagens: diezminutos.es, gomeraactualidad.com, elespanol.com.