Vaja per davant que estic en contra de la violencia policial –siga quina siga la policia– aplicada a les persones i colectius que reclamen drets politics, socials o individuals, amparats en valors com la justicia i la llibertat d’opinio. Valga aço per a expressar que entenc censurable –encara que se seguira una orde judicial– l’us gratuït de la força vista el 1-O en Catalunya i que protagonisà la Policia Nacional. Aço no me fa defendre l’inaccio parcial o negligent dels Mossos d’Esquadra que pogue evitar-ho, anticipant-se, i que esperaren a que es produiren escenes visualment tan cridaneres: agents colpejant a indefenses persones assentades en coleges electorals que nomes volien votar. Crec que tenien dret a votar i no estaven cometent cap delit. Una cosa distinta es que tinguera algun valor i alguna repercusio llegal. Tambe se que l’aplicacio de la llei comporta l’us de la força en algunes ocasions. 

Esta introduccio es per a poder dir, en equitat, que es injustificat que les ‘germanetes de la caritat’ –els Mosssos d’Esquadra– reclamen ara no haver de detindre a l’expresident Carles Puigdemont o a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, si la justicia ho ordena. El portaveu del sindicat dels mossos, Toni Castejón (done el nom per a vergonya seua) ho explicava aixina: “A los Mossos no nos gustaría nada. Es una situación complicada, hay muchas sensibilidades, no nos gustaría” (Levante-EMV, 30-10-17). ¿Es possible que el regomello actual d’este sindicat i d’alguns agents l’hagen tengut sempre o es circumstancial i perque els presunts delinqüents son dels nostres? Un eixemple en casa del veï: ¿acceptariem / acceptarien que la Policia Nacional o la Guardia Civil no volgueren detindre als dirigents del PP, als exdirectius dels bancs o als membres del govern autonomic de Madrit… perque n’hi ha simpatisants del PP o son de dretes? Crec que la simple enunciacio es ofensiva, d’un cinisme supi i d’una falta de professionalitat extrema. Son inacceptables esta classe de llealtats malenteses. 

Un atre eixemple que tots entendran millor i que me toca de prop per la professio: ¿creuen que es llicit que me negara a cobrir una conferencia de prensa d’un partit de dretes o catalaniste perque no soc ni una cosa ni l’atra? Mai ho he fet i, independent del meu pensament, he actuat sempre sense falsejar o tergiversar lo que els meus adversaris ideologics o politics volien donar a coneixer. Es un problema d’honradea i professionalitat que pareix que els falta ad alguns d’estos servidors de la llei i de l’orde, perque provablement preferixen servir a una llei i un orde i ho dic en totes les lletres. 

Anem a recordar alguns episodis de no fa molts anys. 

El 5 d’octubre de 2013, en Barcelona, un empresari, Juan Andrés Benítez, fon ‘reduit’ per un grup de huit mossos. D’acort en els fets provats, l’home havia discutit en un atre, cridà a la policia que acudi al lloc i quan se n’anava li demanaren que s’esperara per a identificar-lo, este no es detingue i començà l’incident. Segons es veu en els videos que hi ha gravats i corroboraren els testimonis, alguns dels agents el patejaren, li pegaren genollades i colps en diverses parts del cos durant 12 minuts. ¿Qué no duyen rellonge? L’home mori per una parada cardiaca en la matinada del dia 6. 

Pero estos amants de la justicia i de l’orde se n’han eixit per la tangent. Sis dels mossos reconegueren haver causat la mort de Benítez. Un pacte d’ultima hora en la fiscalia facilità que els condenaren nomes a dos anys per –atencio– homicidi imprudent i tortures. Ademes, els suspengueren de jornal i treball durant dos anys. Pero clar, la justicia es cega: el juge suspengue l’eixecucio de la sentencia i no entraren en preso (El País, 9-5-16). 

I per a la risa, tambe els obligaren a assistir a un curs sobre drets humans. ¡A bona hora! 

Els dos agents restants nomes foren condenats per encobriment: u intentà netejar la sanc de la victima i l’atre obligà a borrar una grabacio a una veïna... que no quede constancia... del delit comés pels que s’ho torquen en un paper de fumar si han de detindre a Puigdemont o a un exconseller. Al meu entendre, sería un error que el govern central ‘oferira’ als independentistes i a la prensa internacional l’image de la detencio d’algu d’estos. Sis ya s’han posat a bon racer –en Belgica–, en un intent d’internacionalisar el conflicte. ¡Menut amic s’han buscat! ¿Cóm criticar aixina al lider del PP en Catalunya, Xavier García, per la seua xenofobia? 

L’Associacio Catalana de Drets Humans que s’oponia al pacte en la fiscalia reculà –volia que els expulsaren del cos– i acceptà la sentencia. 

I per a que hi haja mes transparencia, a peticio de la fiscalia, el juge del cas José Luis Ramírez va prohibir la gravacio i captacio d’imagens durant el juï, per a protegir el dret a l’image dels encausats per davant del dret a l’informacio… perque els mijos tendixen a seleccionar lo sensacional i lo espectacular (El País, 7-5-16). ¡Quína pell mes fina tenen els defensors de la llei i de l’orde! No s’aplicà este criteri en l’actuacio policial del 1-O. ¿Hauriem d’haver protegit l’image dels agents intervinents? ¿No han segut estes imagens censurables les que han servit per a mostrar la ‘brutalitat de l’estat’ front als pacifics ciutadans? ¿No justificaren una folga que convocaren entitats independentistes i seguiren alguns sindicats? No viu yo cap de convocatoria de folga en acabant de la ‘reduccio’ de Benítez. ¡Llum i taquigrafs per a tots!

Image:
            Videos: assessinat en directe, youtube, 15Mbcn
                         eixemple de resistencia "pacifica" davant de l'actuacio de la policia per orde judicial.
                         youtube, LibertadDigital

Antoni Fontelles