El destarifo de la doble normativa i els "Illuminati" valencians (II) / J. Masia

19/5/2016

            El valencianisme no hauria de reconeixer com a varietat llegitima i valenciana el model propost per la AVLl, perque estariem acceptant de facto l'unitat de la llengua ("dos normatives per a una mateixa llengua"). Ni podem considerar-les al mateix nivell ("visions idiomatiques discrepants") perque els objectius finals son incompatibles o com a minim divergents –PPCC o un Regne de Valencia–. Si son nomes erros conceptuals son gravissims perque trenquen el pilar mes important del valencianisme, l'autoctonia de la llengua valenciana.

            Si vullc ser benpensat, l'eleccio es per ignorancia dels "grans filolecs" de la di-seccio. Per contra, si soc malpensat o simplement tire de memoria, yo no descontaria que el model noruec es elegit en una intencio clara, travessar algun pont i fer una fusio "a la noruega". Recordem que l'accentuacio fon impulsada pel Lletraferit i casualment liderada per membres de la RACV que creuaren el pont i foren recompensats pel seu treball com a membres de la AVLl −miren a ón està ara el Lletraferit−, ¿Qué podra ocorrer en uns quants anys en la proposta d'una doble normativa de la "mateixa llengua"?

            Ya ficats, vullc remarcar per ad algun despistat que un sistema "inaccentual" respecte a un atre "accentual" es mes diferent llogicament, es tracta d'aplicar, simplement, el principi d'identitat i de no contradiccio −cal coneixer-los clar−. Tambe recorde que les Normes del Puig tenen un sistema accentual restringit a les tildes diacritiques i no convergent en el catala com l'actual model de la RACV.

            El model accentuador guanyador fon instigat, liderat pels que estan ya en la AVLl i pels que volien estar −Voro López manifestà el seu desig llavors en Las Provincias−, provablement l'unica excepcio fora Joan Costa i per supost els que ya no estan, els "vaporisats" a lo 1984 o els de la casta dels intocables. Es necessari recordar que es plantejaren dos sistemes d'accentuacio el de Lleopolt Peñarroja, mes a la "castellana", i el de Voro López, mes a la "catalana" i per tant mes convergent en el que triaria la AVLl. Mai fon un problema llingüistic, de "accentuistes" contra "no accentuistes", com encara creuen alguns despistats, fon sensu stricto un enfrontament contra els que volien acostar-se a la AVLl. ¡A vore si s'enteren d'una vegada per totes!

            El fi justificà els mijos. Tampoc es plantejaren contindre l'escissio utilisant una via intermija, com l'accentuacio original de les Normes del Puig, mes consensuada que qualsevol atra opcio. ¿Per qué? Puix perque eixe no era l'objectiu: no era el consens o pactar per a evitar un trencament del valencianisme, era arrimar-se i colocar-se.

            Tant de circumloquis, de traïcions, de servilisme al PP, d'idees "genials", de falta de claritat fan que bona part del valencianisme haja abandonat a la RACV i a Lo Rat Penat. Serviren de trampoli per als membres que ara estan en la AVLl, els que volien entrar i no pogueren i son els que llegitimaren la reforma iniciada per "una" editorial. Ara els espera la travessia pel desert, llunt de les subvencions d'abans que eren inferiors a les que el PP dotava al sector catalaniste –ho recorde per a que ningu diga "en el PP es vivia millor"–. Podrien dir per a ser exactes que "el catalanisme vixque molt millor que el valencianisme en el PP" o que "alguns valencianistes vixqueren millor en el PP que uns atres", si realment el PP haguera segut valencianiste no hauria mantegut la catalanisacio, ni creat la AVLl, ni l'hauria blindada fent-la estatutaria fins a la fi del temps, ni l'hauria triat un model d'eleccio interna, la cooptacio, de dubtosa qualitat democratica, es com menjar coquetes de la propia farina.

            Em consta que s'ha intentat durant anys arribar a un pacte secret en la RACV que ha resultat infructuos. No m'agraden els "arcana imperii" quan poden afectar-nos a tots, m'agrada la transparencia. Estic convençut que la dificultat, si ho tornen a intentar, sera l'ego del que ya no te ningu dins que li faça ombra.

            En la RACV fa temps que utilisen, com en la famosa novela de George Orwell 1984, "el forat de la memoria" que fa desapareixer problemes, llibres, recorts i papers. Reelaboraren-reescrigueren l'ortografia, la documentacio formal, la toponimia, la flexio verbal, la gramatica i el diccionari per a eliminar el noms dels millors filolecs que hem tingut; Antoni Fontelles, Manolo Gimeno i Chimo Lanuza. Pero ben be que han fusellat texts seus sense citar en la nova gramatica de la RACV, per eixemple. No es inteligent prescindir de la competencia tecnica i humana d'estes persones. ¿No se'ls ha ocorregut fer alguna cosa diferent? ¿Es casualitat o causalitat la "reescritura"?

            ¿No sería millor que es centraren en arreglar el destarifo de les normes accentuades de la RACV versus les Normes del Puig?, ¿No sería aço mes productiu per al nostre moviment?, ¿Quína image donem?

            Volen que les normes de la RACV siguen oficials, com les de la AVLl, i en canvi no volen que les Normes del Puig −prou mes paregudes− siguen acceptades per la mateixa RACV com a dos versions "oficials" dins del nostre moviment. ¿No es predica en l'eixemple? Esta anomala situacio perpetua la guerra civil oberta, "el dividix i venceras" nomes favorix al PP, ¡Ya no se cóm dir-ho!

            POST SCRIPTUM

               Federico Martínez Roda, nou deca de la RACV, afirmà que "Quan esta Academia introdui els accents modificà extraordinariament les Normes del Puig, en un acostament molt gran a la AVLl" (Levante-EMV, 14-02-16). Nomes els cegos que estaven dins de la seua cosmovisio negaven esta realitat del tamany del Sol, provablement no siga per ingenuïtat, sino per algun carrec en la AVLl, prestigi academic, contraprestacions, els donen un grau, ascensos i per continuar vivint de les subvencions publiques. No tenen vergonya, cap membre de la RACV i en especial de la di-seccio de llengua i lliteratura. Pobres d'espirit es quedaria curt. No s'obliden els devots o estupits que des de temps dels decans Simo Santonja i Enrique de Miguel, l'acostament a la AVLl es public i notori. Lo Rat Penat tambe ha coquetejat en reunions secretes i conferencies no anunciades. Hem vist el pico de l'iceberc. Ha segut una constant historica, no revelada, que des de temps del Consell Valencià de Cultura de la ciutat de Valencia i l'exconseller Manuel Tarancón el catalanisme ha mantengut contactes. Aixo si no volem recordar les paraules de Xavier Casp, en conferencies, al voltant de que ell parlava en tot el mon o convidava a les conferencies en Gandia –fa 20 anys– a catalanistes com Emili Casanova, professor de filologia catalana, per a que nos parlara de la llegitimitat de l'articul "lo" (?!). ¡No val escarotar-se ara!

            Per cert, que alguns no facen com Rita Barberá o Esperanza Aguirre contant-nos que no sabien res de la corrupcio que brollava al seu costat com un gueiser. Ara vorem cóm lo que queda del "valencianisme" rep en els braços oberts als ignorants, devots o despistats, o simplement als que no els ha tocat res en el repartiment que es prepara, aixo si hi ha guerra civil interna. M'imagine que si tenen un minim de dignitat reconeixeran la rao que teniem els que denunciavem –modo ironia on–. Aixo es lo que valen. Sent condescendents han segut lo que es coneix com a "tontos útiles" de la gran desfeta. La nova gramatica la trobaran al costat dels vaters. ¿Quànta guerra donaran els que dins estiguen en contra? ¿Nos haurem de fiar d'ells? ¿Algu es creu que el deca pren la decisio a soles, d'amar en el dia dels enamorats a la AVLl? Es veïen, amagats com dos jovens amants, i es cantaven a cau d'orella "Seré tu amante bandido". ¿Per a qué mantindre la fe si sabem per quín pont volen travessar i a ón? Es una qüestio de temps perque es la cronica d'una mort anunciada. Lo que no me quadrava era el moment.

            Atencio, anem a fer una prova de nivell per lo que pot vindre. Si l'accentuacio fon un gran acostament a la AVLl, com afirmà el deca, llavors la di-seccio de llengua està clavada fins al fondo. Es l'autora intelectual i material de la traïcio. De fet les declaracions de Voro López no tenen desperdici "Estamos a favor de las conversaciones, pero pedíamos ciertas condiciones, como que las dos normativas fueran oficiales por un periodo de tiempo y que se reconozcan los títulos de Lo Rat Penat" (Levante-EMV 18-05-2016). ¿Per un periodo de temps, per a en acabant qué? Fusio a la noruega. No carreguem nomes contra este deca (¿I) els anteriors qué feren? Lo mateix. ¿Per qué Circul Civic Valencià premià a la di-seccio que s'acosta molt a la AVLl? No encertar ni una te merit.

            Lo del deca es llamentable, lo de la di-seccio... per a crear una gestora ya; el valencianisme adscrit ideologicament al PP, el 95 % dels valencianets, me donen entre pena i oix. I pare perque els diria mes que a un gos. Roma no pagà a traïdors, Valencia, si.

 

Imagens: alicantenews.es: RACV AVLl
                  Herder: George Orwell
                  RACV: cartell RACV

 

http://www.accionacionalistavalenciana.com/el-destarifo-de-la-doble-normativa-i-els-illuminati-valencians-i-j-masia-0

J. Masia