La finançacio singular catalana, Fedea i els valencianets (IV) / J. Masia
22/8/2024
Hi ha comunitats que viuen ‘por encima de sus posibilidades’ (La Rioja, Cantabria, Andalucia o Canaries) i unes atres que fan els esforços (com Catalunya, Madrit, Balears i Valencia) per a que aço ocorrega. Es dir, que algunes reben recursos extra. Un poc d’agraïment tampoc vindria mal; al cesar lo que es del cesar.
En un atre informe d’agost de 2024, Las implicaciones financieras de un concierto catalán: Algunos datos y cálculos orientativos, poden observar la recaptacio dels principals imposts per comunitats, la penultima i l’ultima columna reflectixen lo senyalat anteriorment: les diferencies entre ingressos i finançacio de les comunitats.
En saldo positiu les que s’aprofiten i en saldo negatiu les que aporten, ad aço se li hauria de sumar la partida que ix directament de l’Estat Espanyol a les manco riques per a completar el total de saldos positius.
El cas de la comunitat d’imbecils (vore https://www.accionacionalistavalenciana.com/els-imbecils-de-la-comunitat-valenciana-i-j-masia)
En estes taules de Fedea no s’arreplega el deute historic creat pel pagament d’interessos a causa de l’infrafinançacio o el lladrocini popular, tampoc els saldos relatius en funcio de la poblacio, perque no es lo mateix el saldo brut de Galicia, Extremadura o Cantabria que el de la nostra nacio: mes poblacio necessita mes recursos.
I me repetixc, si introduim en el nostre cas unes atres variables com la renda per capita, la justicia i la llogica, en 2015, fea referencia a Ángel de la Fuente i el seu estudi ¿Maltracte fiscal? (en cometes simples van les cites de l’economiste):
“Tenim el gast per habitant mes baix de totes les comunitats autonomes d'Espanya i aço repercutix en pijor servicis. El govern central utilisa ‘una distribucio molt qüestionable de recursos entre autonomies, caracterisada per una elevada desigualtat i un alt grau d'arbitrarietat’, la diferencia entre la nostra nacio (92.4 %), Catalunya (99 %), Madrit (101 %), Extremadura (110 %) i la Rioja en (120 %) es inexplicable, ‘sense que existixquen motius comprensibles per ad aço [...] carix, ademes, de tota llogica […] Angel de la Fuente escrigue: ‘Tambe resulta sorprenent la posicio de Valencia, que presenta un saldo deficitari a pesar de situar-se per baix de la renta mija per habitant.’. Es un destrellat que si la teua riquea es inferior a la mija espanyola, es dir, eres mes pobre, en la redistribucio dels imposts recaptats que realisa l'Estat per a compensar les diferencies te quedes encara pijor, en resum: dones mes que reps sent mes pobre (?¡). Per aixo afirma que ‘La que sí te motius per a ficar el crit en el cel es la Comunitat Valenciana. El contraintuitiu signe negatiu del seu tipo impositiu simplement reflexa el fet de que, como ya s'ha vist, la regio te un saldo fiscal negatiu a pesar de tindre una renda per capita inferior a la mija espanyola - lo que a primera vista no pareix molt llogic.”.
Blanc i en botella.
Image: cepymenews.es.