La guerra civil dels accents: diacritics versus convergents (I) /J. Masia

26/6/2019

De forma recurrent, torna a sorgir la polemica entorn a l'accentuacio realisada per la RACV en 2003 i que provocà la confrontacio, com si no haguerem tingut prou en la desfeta popular en LRP i la desaparacio d'Unio Valenciana, provocada per grans valencianistes que signaren el manifest a favor de Zaplana el 12 de juny de 1999 en Las Provincias i que alguns contestarem a l'endema en el diari Levante (LV). Sobre bony, torony.

La conspiracio del silenci fa oblidar que els promotors de la reforma ortografica estan tots en el pancatalanisme i que aci nos quedarem en els complices necessaris i els colaboradors –lo que el castella resumix com a "tontos útiles"–, es mes facil no pensar ni investigar. El "passem pagina" es al valencianisme lo que la teoria de la relativitat es a Albert Einstein.

Tot formava part d'un proces de destruccio que borraria al valencianisme del camp social. En 1997, el dictamen del CVC; en 1999, el president de LRP lloa a Zaplana i junt ad uns atres "grans valencianistes" firmen un manifest adorant a la gavina d'or; en 2001, es creà la AVLl gracies als traïdors valencianistes, Casp i cia.; en 2003, la RACV adoptà una normativa convergent en el catala, l'estocada, segons ells per uns "miserables accents" nos mosquejarem, pero eren mes que un retoc llingüistic perque els instigadors acabaren premiats. ¿A ón acabaren els lletraferits i a ón estan els que els aplaudiren?, ¿els resulta impossible agarrar l'hemeroteca i, nom per nom, vore a ón han anat a parar els que la promogueren?

Els sicolecs coneixem perfectament qué son la conformitat i l'obediencia, la mediocritat i per supost la gloria lliteraria en forma de publicacions i premis endogamics que obnubilen la rao i l'etica. 

He dit, en varies ocasions, allo de Robert L. Cooper i Joshua Fishman, la sociollingüistica recomana que se maximisen les diferencies per a mantindre la riquea llingüistica, es dir, està en contra d'anular-les o reduir-les. Convindrem que si u es valencianiste no li importarà massa complir en el principi ¿veritat? o ¿volen que copiem la norma de l'IEC i l'apliquem al cas valencià?, ¿els de l'accentuacio convergent son incapaços d'entendre lo que nos contà Chimo Lanuza en Socioobstaculs de la llengua valenciana? ¡Ah!, puix si, son capaços perque l'expulsaren de la RACV, pero no els ho contaran aixina perque ells parlen en neollengua, diuen i escriuen que "se n'anaren", ¡i un collo de mico, mentirosos!

Crec que el dret a la diferencia hauria de ser entes facilment, perque es un argument mes que raonable i d'ample ranc vital i etic. Un principi que es preten universal no hauria d'entrar en conflicte en lo que fan alguns en un lloc menudiu del mon, entre unes atres raons perque son manifestament incapaços d'aportar unes premisses consistents per a l'inaplicacio. Mes clar encara, localment no es pot violar la carta dels drets humans sens entrar en seudoarguments falaços i immorals, stricto sensu es impossible, es una impostura epistemologica.

Fem la prova del cotompel per a vore quína norma maximisa diferencies, rebi una carta de la DGT per a la renovacio del carnet de conduir i alli podiem llegir:        

"Per la vostra seguretat, no ho oblideu:

·                    L'alcohol i les drogues són incompatibles amb la conducció. 

·                    El cinturó i el casc salven vides.

·                    Ajusteu la velocitat a les condicions de la carretera.

·                    A les carreteres convencionals extremeu la precaució.

·                    Respecteu les normes de trànsit.

·                    Conduir requereix tota la vostra atenció."

D'una ullada es mes dificultos diferenciar un text en la normativa accentual de la RACV, aprovada en 2003 i convergent en la AVLl, que en l'anterior diacritica.

Entre la AVLl i la RACV les diferencies es reduixen a 4 paraules, per contra si les comparem en la norma diacritica en son 10, per lo tant –els ho explicare senzillament–, com alguns no saben sumar: 10 en son mes que 4, ¡aci i en Roma!

Es facil concloure, fins per a un panoli no mentiros, que la norma diacritica es mes distintiva que la convergent de la RACV, la rao es que complix la maxima sociollingüistica. (Aci poden consultar la minimissima diferencia entre les propostes de la RACV i la AVLl, per aço son convergents) El destarifo de la doble normativa i els "Illuminati" valencians (i III) / J. Masia

Farem una atra prova en Felip Bens i Vicent M. Rozalen, abans mes valencianistes que el Tirant lo Blanch i hui venuts a l'or escrituristic catala, reproduirém uns tuits personals a on resulta mes facil eliminar els catalanismes que en texts mes llarcs, a no ser que sigues un especialiste com els del següent enllaç, els que manipulen als inocents o bovos valencianistes (que venen a ser un 97% del moviment que desconeixia la jugada, que no va vore per a ón li venien els tirs i tampoc volien saber-ho, lo que es mostra de la verdadera ignorancia) http://www.accionacionalistavalenciana.com/adanisme-valencianiste-i-locas-de-les-estreles-j-masia

http://www.accionacionalistavalenciana.com/adanisme-valencianiste-i-ii-locas-de-les-estreles-j-masia.

Font de l'image: Xavier Casp i E.Zaplana (efe.com)

J. Masia