El destarifo de la doble normativa i els "Illuminati" valencians (i III) / J. Masia

26/5/2016

            Al remat si anem sumant els acostaments de la RACV vorem en quína direccio es produixen. Aduir ignorancia ad estes altures es un acte de mala fe o ser un pobret d'espirit de manual. L'home es l'unic animal que entropeça dos vegades en la mateixa pedra, una vegada fon la creacio de la AVLl, ara el document conjunt que consistix en assumir l'autoritat dels que imponen un model catalanisant. Per aço, el dirigent de la RACV pot afirmar que el diccionari de la AVLl es el de tots els valencians –el decà si coneix la transitivitat llogica i per lo tant, no es tan incompetent–.

            Si ferem un experiment i ficarem a una granota en un perol a 70 graus, intentaria botar i escapar-se'n. Per contra, si l'introduirem i anarem pujant progressivament la temperatura, la granota bolliria. Aço es lo que estan fent la RACV en els inocents o no tan inocents seguidors. Hi ha ingenuïtats immorals i mortals.   

            ¿Ara de qué es queixa la di-seccio? No poden alegar desconeiximent, foren avisats per terra, mar, aire i dolby surround. Sería mes interessant pensar quínes eren les seues motivacions o interessos per a justificar començar una guerra civil i al mateix temps aprovar la convergencia en el catala. Arriben massa tart, ni confiï, ni confie, ni confiare. Recorden que seguir creent en la RACV es com fer el 69 en un canibal. Ara be, sempre tindran martirs de la devocio i de l'exaltacio irracional.

            Ara la di-seccio queda –mes encara si es pot– en entredit, la declaracio d'enfrontar-se al decà es menys creible que els efectes especials dels Power Rangers o que María Dolores de Cospedal explicant el finiquit en diferit. Es ficaren la corda al coll i ells mateixos es penjaren. "Quien a hierro mata, a hierro muere".

            ¿Per qué s'oponen al decà? Per un motiu estrictament egoïste, de supervivencia i no valencianiste, la di-seccio ha de donar batalla, pero pensa igual que el decà, volen tambe negociar, pero una vegada els passen per damunt, la que fon seccio estrela ya no pintarà fava, res de res, gens ni miqueta. I clar, ser un angel caigut es molt dur sempre. Afirmar que el decà es incompetent, es perque ells volen portar la veu cantant, en tot cas torne a afirmar que no hi ha res a negociar, ni per a un llingüiste, ni per a un historiador, tampoc per a un llanterner, nomes els quedava la sumissio. He citat en un articul anterior un document de la di-seccio, de 2004, a on declaraven que no anaven a intervindre en una negociacio o mercadeig de paraules valencianes en la AVLl. ¿Ara si? No val que el catalanisme accepte la denominacio "llengua valenciana" perque està admesa fa temps, sobretot pels catalanistes dedicats a la dialectologia –en una minima sensibilitat local–.

            Alguns inocents/ignorants volen creure's el conte de que la dolça i candida seccio roja nos salvarà del llop i maquiavelic decà, la mateixa que aprovà una accentuacio per a convergir en el catala (?!). Uns passet uns, uns passet els atres i el pont creuat. Lo que no li perdonen al decà es la sinceritat i el ninguneig. Confiar en ells sería assumir que el PP està lliure de corrupcio o com si algun ser racional haguera cregut la veritat de l'iglesia del Palmar de Troya (40 anys mentint). Me sap mal nomes pels enganyats perque la deriva de la RACV l'anunciarem uns quants fa mes de 20 anys.

            Per a molts fa ya temps que no es referent de res. Em fa molta gracia vore, en algun foro, que algu pregunta per qué no nos alcem a defendre a la RACV, a banda de que s'ha perdut alguns capituls, aço mostra lo que importa l'institucio. Nomes hem de recordar cóm ixque Xavier Casp de l'institucio, en un furgo de l'UIP. Arrepleguen el fruit de la guerra civil i de la deriva institucional.  

            Voro López en la conferencia publica organisada per Circul Civil, realisada en el Colege de Meges, el 16 de maig de 2016, a pregunta d'una unica persona del public negà la convergencia accentual, i afirmà ­que si no hagueren ficat la tilde tancada sobre la "e" de Valencia no podien haver presentat alegacions contra la decisio adoptada per l'Ajuntament de Valencia d'escriure el toponim "València". Ningu retrucà ad esta falacia nomenada peticio de principi.

            La trampa es fer creure que els filolecs han inventant la fonetica. Afirmar que sens accentuacio grafica no es pot defendre que Valencia s'ha de pronunciar en "e" tancada es una estupidea, impropia sobre tot d'un llingüiste, no cal accentuar "saturday" per a saber a ón va l'accent fonetic, nomes cal escoltar a un valenciaparlant dir "sequia" o "sepia" i saber si la "e" es oberta o tancada, el misteri dels sons no arriba mes llunt, es tindre bona orella.

            Que la gent se crega que sense accents la vida no te sentit, a banda de ser un prejuï, implica cometre un genocidi de dimensions bibliques contra millons d'habitants anglofons, aço no te preu, per a tot lo demes Mastercard. ¡Que l'eixemple de l'angles està ahi al costat, que no han de pensar en el swahili!

            Es pot tindre sentit comu sense ser llingüiste, como poden existir llingüistes sense trellat. Aprovar una norma que t'acosta a la AVLl i al remat crear una guerra civil es un destarifo, un destrellat, un crim. Pense que es podria haver triat un atre model ¿Quín motiu justificaria crear una guerra entre germans?

            I no es merit de cap llingüiste, ni seccio, determinar o establir que Valencia es pronuncia en "e" tancada per una tilde que ha ficat ell. La fonetica no necessita de tildes (signes grafics), que li pregunten a un angles si sap pronunciar la llengua de l'imperi. A vore si hi ha algu que se li ocorrega dir que "saturday" porta l'accent en l'ultima silaba, sería igual de creti que afirmar que l'escritura correcta es "València". Que cada dia que amaneix el numero de faves creix, no implica que alguns hagen d'abusar d'ells.

            A vore si queda clar: la fonetica es del poble i els llingüistes es poden inventar unes normes d'accentuacio –mes o menys ajustades, mes o menys convergents–, pero no la pronunciacio, es dir, mai sera merit de cap llingüiste crear la fonetica del valencià. El model triat pot convergir en el catala o no, depen de la voluntat. Que el pare Fullana accentuara nomes les obertes no el fa convergir en el catala. Fer unes regles molt similars a les catalanes t'acosta mes a la AVLl, es la transitivitat llogica. Es senzill, es tracta d'obrir els ulls i la ment. Si vas per la carretera de Barcelona el desti pot ser Barcelona i si agarres la de Madrit lo mateixet. Alguns afirmen que van cami a Barcelona per la carretera de Madrit, encara hi ha que s'ho creu i aplaudix.

            No hi ha mes cego que el que no vol vore, alguns busquen al Salvador insistentment, pero en un lloc equivocat.

            Pose a continuacio la taula comparativa entre les principals normes d'accentuacio de polisilabes de la RACV i la AVLl. La sociollingüistica recomana maximisar les diferencies, pero clar com no està Chimo Lanuza per a recordar-los-ho. Per a qualsevol ser racional i etic mantindre les diferencies es font de riquea democratica i cultural.

            Jugen si es maximisen les diferencies.       

            REGLES RACV

REGLES AVLl

 

 

a) S’accentuen gràficament les paraules agudes que acaben en vocal tònica -a, -e, -i, -o, -u, en vocal tònica més s (-as, -es, -is, -os, -us), i les acabades en -en:
tornà, escàs, vingué, perqué, congrés, entén, bochí, cafís, cantó, amorós, arròs, ningú, tramús.

 

 

a) Les agudes acabades en vocal, en vocal + s, en en i en in: germà, tornaré, Novetlè, allí, cantó, això, tabú; cabàs, només, pastís, furiós, arròs, abús; entén, mantín. OBSERVACIÓ: No s’accentuen, això no obstant, les paraules agudes que acaben en i o u quan estes lletres representen una semivocal, com ara mireu o comboi.

 

 

b) S’accentuen gràficament les paraules planes que no acaben en les terminacions anteriors i les que contenen en l’última sílaba un diftonc seguit o no de -s:
cànem, hòmens, teléfon, esporàdic, dígraf, ascètic, càncer, còdex, idòneus, voríem, cantàvem, cantàreu, parlàveu, veníeu, cóncau, etc.

 

b) Les planes que no acaben en cap de les terminacions indicades en l’apartat anterior: exàmens, cérvol, telèfon, príncep, concórrer, bròfec, rústic.

 

 

c) Totes les paraules esdrúixoles s’accentuen gràficament:
música, ciència, Valéncia, sénia, història, contínua, àgora, dèficit, cóncava.

 

c) Totes les esdrúixoles: llàgrima, Àfrica, església, Énguera, ciència, península, Índia, fórmula, colònia, Òdena, música, Úrsula.

 

 

           

            El policentrisme fa referencia al catala occidental i oriental, la flexibilitat s'admet en els dialectes mallorquins i valencians, perque saben que negar les diferencies i establir el dialecte barceloni es impossible. I convergents perque dins de les diferencies les sinergies apunten a un cos unificat. Els doblets (per eixemple: servici/servei, este/aquest, etc.) de la AVLl condensen estos principis de forma admirable.

            L'unica cosa a negociar es el preu de la claudicacio. Estaven avisats tots els bajoques.

 

Imagens: inasagasti.blogs.com: llop en pell d'ovella
                 ladygeekgirl: power-rangers
                 canpla.info: l'angel caigut
                 blogs.cpnl.cat: mapa dialectes

http://www.accionacionalistavalenciana.com/el-destarifo-de-la-doble-normativa-i-els-illuminati-valencians-i-j-masia-0

http://www.accionacionalistavalenciana.com/el-destarifo-de-la-doble-normativa-i-els-illuminati-valencians-ii-j-masia

J. Masia